SEUS DEL CONGRÉS

ALCANYÍS

Alcanyís va sobresortir al segle XVI entre les ciutats que van afavorir els estudis humanístics, i va ser el bressol dels humanistes Juan Sobrarias, Pedro Ruiz de Moros, Juan Lorenzo Palmireno, Bernardino Gómez Miedes i altres escriptors llatins de relleu nacional i internacional. Des de 1990 ha acollit quatre congressos internacionals sobre Humanisme i Pervivència del Món Clàssic. Conserva bells edificis renaixentistes, com la Casa Ardid, nova seu de l'IEH que acollirà el Congrés, i un castell medieval convertit en parador. Més indicacions sobre Alcanyís les podeu obtenir a:

           Oficina de Turisme
           E - 44600 Alcanyís
           Teléfono y Fax: + 34 978 831213
           E-mail: turismo@alcaniz.es
           www.alcaniz.es i www.cerespain.com

AMPOSTA

Amposta està situada al Delta del riu Ebre, bell paratge natural on els romans van derrotar els cartaginesos en una batalla naval l'any 217 a. de C., i que pot contemplar-se des d'una de les seus del Congrés. Amposta va ser seu de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem en la Corona catalanoaragonesa, amb el nom de Castellana d'Amposta, aixecada sobre les ruïnes d'assentaments d'època ibèrica i andalusina. També conserva, als voltants, les restes de la vila romana i la torre medieval de la Carrova. Durant l'any 2006 serà la capital de la Cultura Catalana. Més indicacions sobre Amposta les podeu obtenir a:

           Oficina de Turisme
           E - 43870 Amposta
           Teléfono: + 34 977 703453
           Fax: + 34 977 702324
           E-mail: info@turismeamposta.org
            www.turismeamposta.org i www.amposta.es.

TARRAGONA I LA PROVINCIA TARRACONENSE

La romana Tarraco va ser capital de la Hispania Tarraconense, que limitava amb les províncies Bètica i Lusitània, i comprenia la major part d'Hispania, ja que no només incloïa els actuals territoris d'Aragó i Catalunya, sinó també Galícia, Astúries, Cantàbria i altres regions. En aquesta província, entre els celtíbers del conventus de Saragossa, van nàixer el poeta Marco Valerio Marcial i el rètor Marc Fabi Quintilià. Aquest va donar els seus primers passos a Calagurris (Calahorra), des d'on el riu Ebre era navegable al llarg d'uns 350 km. (Plin. III,21) I d'aquell no s'obliden els bilbilians a la ciutat de Calataiud (Mart. I,61), uns 160 quilòmetres al ponent d'Alcanyís. La colònia de Tarraco, on va residir l'emperador August al voltant de l'any 26 a. de C., va gaudir d'una gran activitat cultural, i va ser la més rica de les ciutats marítimes d'aquest litoral (MELA II,90). Tarragona conserva la muralla romana, el fòrum, el circ, el teatre, l'amfiteatre, la basílica i altres restes arqueològiques de l'Antiguitat (www.tinet.org/~patrimhu/).